En aquesta secció responem molt breument a les preguntes més freqüents (de les sigles en anglès Frequently Asked Questions - FAQs). A la resta de la web es poden trobar arguments molt més extensos per a posicionar-se sobre el tema dels OMGs a l'agricultura i sobre per què aquests representen la última expressió d'un sistema de producció que no és compatible amb altres formes d'agricultura sustentables ambientalment i socialment a llarg termini.

Què és un transgènic o un OGM?

OGM són les sigles d'Organisme Genèticament Modificat(en anglès GMO). Un OGM o un transgènic és un organisme al qual se li ha introduït material genètic d'un altre organisme mitjançant tècniques de l’enginyeria genètica amb la intenció de donar-li noves característiques d’altres organismes.

Què és un gen?

La informació sobre les característiques de cada individu s'emmagatzema a unes molècules anomenades ADN o ARN. Un gen és una unitat funcional, és a dir, un fragment d'ADN o ARN amb informació suficient com per a realitzar al menys una funció. Aquestes funcions solen ser la producció d'una o vàries proteïnes o també el control d'altres gens.

Amb la reproducció sexual els fills hereten una combinació dels gens dels progenitors. Durant tota la història de l’evolució i fent servir segles de selecció, només s’han pogut reproduir individus de la mateixa espècie o d'espècies properes amb genomes compatibles. Amb les tècniques d'enginyeria genètica, per contra, es poden combinar al laboratori espècies i regnes que mai no  s'haguessin combinat per la llunyania genètica i evolutiva. És per això que no podem saber quin serà el comportament d'aquest organisme al medi ambient ja que no sabem com afectarà la introducció d’un organisme complex en les múltiples relacions dels sistemes ecològics i humans. 

Per a què serveix que un cultiu estigui genèticament modificat (GM)?

 En l'actualitat,pràcticament només es comercialitzen dos tipus de cultius transgènics: els resistents a herbicides i els resistents a insectes.

Cultius resistents a herbicides

Són plantes que poden resistir l'aplicació d'herbicides, de manera que si s'aplica un herbicida a un cultiu MG moriran pràcticament totes les plantes adventícies o “males herbes” excepte el cultiu. És actualment el tipus de cultiu transgènic més comercialitzat al món. Potser la varietat més coneguda és la soja Roundup Ready (RR), de Montsanto, que és resistent a l'herbicida Roundup (nom comercial de Monsanto per a l'herbicida glifosat, l'herbicida més venut del món). La utilització continuada d'un mateix herbicida augmenta la possibilitat de que es desenvolupin males herbes resistents (de la mateixa manera que passa amb els bacteris i els antibiòtics)[1][2] [3][4]. La transferència dels gens que aporten la resistència a l'herbicida per pol·linització creuada amb altres plantes de la mateixa espècie o la mateixa família també pot generar males herbes resistents [5] [6] .

Cultius resistents a insectes

Són plantes capaces de produir la toxina Bt. Bt és com s'anomena al bacteri Bacillus thuringiensis, un bacteri que es troba de manera natural al sòl i que produeix una toxina que té acció insecticida. Aquesta toxina és molt apreciada en agricultura ecològica, on s'aplica ocasionalment, quan els cultius s'infecten per plagues de lepidòpters (cucs en el seu estat juvenil). Les plantes modificades genèticament per a produir la toxina Bt la produeixen contínuament, d'aquesta manera l'exposició dels insectes a la toxina és contínua i no ocasional, cosa que augmenta les possibilitats que els insectes desenvolupin resistències a la toxina [7]. A més, la toxina que produeixen les plantes modificades genèticament presenta més activitat que la forma natural, de manera que té un espectre d'actuació més ampli, i triga més a degradar-se que la forma natural [8] [9]  [10].

Són dolent  els aliments transgènics?  

Un aliment transgènic no té perquè diferenciar-se físicament d'un que no ho és, ni en pelar un plàtan ens trobarem amb un pebrot, ni una maduixa ens mossegarà. Tanmateix, existeixen nombrosos estudis independents i seriosos que demostren científicament efectes negatius i preocupants de certes varietats d'OMGs en la salut, el medi ambient, la societat i l'economia. A la vegada, existeixen estudis que en demostren el contrari. S’ha denunciat que molts d’aquests estudis estan realitzats per científics en una posició parcial, que no segueixen una metodologia rigurosa o que demostrar l'absència de proves de perill no és el mateix que trobar proves de l'absència de perill [11]. Els OMG són, al cap i a la fi, productes comercialitzats per empreses multinacionals que busquen el màxim benefici econòmic, i la biotecnologia d'enginyeria genètica és un negoci que mou molts interessos.

Què vol dir una "patent sobre la vida" ?

Una patent estableix els drets de propietat intel·lectual sobre una invenció. Teòricament estan pensades per a evitar que es faci un ús comercial de la invenció sense que hi hagi una retribució per a l'autor. Les varietats agrícoles actuals són el resultat d'una coevolució de milers d'anys entre agricultors i cultius, es consideren patrimoni de la humanitat i no es poden patentar. Els organismes transgènics, però, sí que es poden patentar. Les indústries biotecnològiques modifiquen les varietats agrícoles i venen les llavors dels OMGs patentats precisament a qui els hi ha proporcionat la matèria prima de manera gratuïta. L'ús d'aquestes llavors està per tant restringit a qui pagui els drets d’autor. i així, es privatitza la biodiversitat, les llavors i la vida mateixa. A la pràctica això vol dir que els pagesos no poden guardar llavors transgèniques d'una collita a l'altre ( pràctica crucial en l'origen, l'evolució i el futur de l'agricultura molt comuna encara entre els camperols de països del sud) sense estar violant els drets de propietat de les empreses. Així molts camperols es tornen dependents de les empreses que subministren les llavors. 

Poden els aliments transgènics salvar la fam del món?

Segons el Programa de les Nacions Unides per a l’Alimentació Mundial, produïm una vegada i mitja els aliments necessaris per a proporcionar a tots els habitants del món una dieta adequada i nutritiva [12]; tot i així una de cada set persones pateix fam [12]. El cultiu d’aliments transgènics encaixa bé amb les polítiques que imposa el Fons Monetari Internacional, però torna als camperols dependents de les grans empreses multinacionals i no és compatible amb l’agricultura de subsistència que es practica a molts altres països del sud, de la qual en depèn l'alimentació de centenars de milions de persones. Podem plantejar-nos altres causes que fan que moltes persones al món no puguin accedir als aliments, com el deute extern (fruit de les relacions neocolonials establertes entre els païssos del centre econòmic i els de la perifèria), la conversió de cultius de subsistència en monocultius per a l’exportació, la pèrdua de terres per l’expansió urbana, l’abús de productes químics o l’erosió i la pèrdua de terres fèrtils, entre d'altres greus impactes de l'agricultura industrial.

Què és la Sobirania Alimentària?

La Sobirania Alimentària és un concepte reivindicat tant per moviments socials del sud com del nord, i es defineix com el dret de cada persona, comunitat o país de produir els seus propis aliments i de dissenyar les seves pròpies economies alimentàries i agrícoles [13]. 

Per què "transgènics 0,0%" ?

Fins al gener del 2009 no es permetia que els aliments etiquetats com a procedents de l'agricultura ecològica fossin transgènics o continguessin traces de transgènics. La contaminació pot succeir durant la cadena de processament de l'aliment perquè no hi ha hagut una neteja eficaç dels materials que han estat en contacte amb OMG; o bé als camps de cultiu, degut a que el pol·len que ha fecundat el fruit provenia d'un cultiu d'OMG. Quan es detectava la presència de contaminació transgènica el producte ja no es podia vendre com a ecològic, i el pagès o el productor no podien recuperar la inversió. Aquests casos no són aïllats i cada vegada és més freqüent que hi hagi testimonis de contaminació. Per solucionar aquest problema la Unió Europea ha optat per protegir els cultius transgènics, i ha establert una Directiva mitjançant la qual s'accepta com a producte de l'agricultura ecològica aliments que continguin 0,9% de presencia de contaminació transgènica. Nosaltres defensem el dret a una agricultura ecològica sense transgènics i que no estigui en mans de les empreses biotecnològiques, per això exigim que es mantingui el 0,0%.

Com puc saber si estic menjant un OGM?

Segons la normativa europea, els aliments transgènics o que contenen algun ingredient transgènic han d'estar etiquetats conforme ho són. Només els aliments etiquetats com a ecològics estan obligats a fer-se les anàlisis de presència de transgènics. Els cultius convencionals (és a dir, ni ecològics ni GM) també es poden contaminar amb transgènics, i no podrem saber si estan contaminats, perquè per llei no és obligatori analitzar-los sistemàticament.. Europa permet la importació i el comerç d'una varietat de soja transgènica i de quatre varietats transgèniques de panís. Es pot obtenir més informació a la web del Ministeri de Medi Ambient. Per tant, els grups d’aliments més sospitosos són els processats que continguin derivats de blat de moro i soja com la glucosa de blat de moro, un edulcorant d’una gran varietat de productes de rebosteria; el midó de blat de moro (“almidón de maíz”), que és un espessant; i la lecitina de soja, un emulsionant. Tots són ingredients de molts dels aliments que trobem a les prestageries dels supermercats.

Per altra banda, la llei tampoc obliga a etiquetar com a transgènics els productes derivats d'animals alimentats amb pinso transgènic (carn, làctics i ous, principalment)  tot i que pràcticament tots el pinsos amb els que s'alimenta són elaborats a base de soja i blat de moro MG. Aquesta és la forma més extesa en què ingerim aliments transgènics, encara que de manera indirecta.

Hi ha cultius genèticament modificats a Catalunya?

Sí, actualment només està permès cultivar amb fins comercials la varietat de blat de moro MON810 i els seus derivats. Aquest blat de moro és capaç de produir la toxina Bt, cosa que el fa resistent a una plaga  que té una certa incidència a algunes regions del principat, el "taladre". Està permès cultivar qualsevol altre varietat transgènica sempre que tingui com a fi l'experimentació.

Catalunya és la segona regió europea amb més hectàrees de cultius MG conreades. Al 2008 es van conrear 25.298 ha de blat de moro transgènic a Catalunya (Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino), un 88% del total de blat de moro conreat al 2008.

Hi ha països europeus (com Grècia, Àustria, França o Hungria) on s’ha prohibit el cultiu d’aquesta varietat en base a estudis que mostren que pot tenir efectes negatius . 

Què és una Zona Lliure de transgènics?

Una Zona Lliure de Transgènics és un territori que ha signant una declaració on es compromet a no cultivar OMG dintre dels seus límits. El rebuig general de la població europea, juntament amb la deficient i protransgènica legislació actual, ha portat a molts països, regions i municipis a començar una lluita de base autodeclarant-se Regions Lliures d’ OMG (emparant-se en l’article 19 de la Directiva europea 2001/18/EC).  Mapa de les Zones Lliures de transgènics a Catalunya.

 [1] J. Pratley et al., "Glyphosate resistance in annual ryegrass", Proceedings of the 11th Conference Grassland Society of New South Wales, 1996