Perquè ens oposem als transgènics agrícoles?

1.- Perquè agreugen la crisi alimentària i el control corporatiu de l'alimentació

La fam al món és un gran negoci. No és conseqüència de la manca de producció (hi ha aliments de sobra per alimentar a tota la humanitat); és el resultat del poder i de la set insaciable de beneficis de les multinacionals i les institucions que dominen el sector agroalimentari mundial. L'agricultura transgènica només beneficia a les empreses que la promouen ja que els permet incrementar els beneficis i el domini sobre la cadena alimentaria. I agreuja la crisi alimentaria perquè implica més dependència de les multinacionals i del mercat i menys autonomia i més misèria per a les poblacions pageses.

2.- Perquè l'Enginyeria Genètica (EG) és una “mala ciència i un gran negoci”

L'EG es fonamenta en l'anomenat determinisme genètic, un paradigma científic reduccionista, obsolet i caduc. “L'EG senzillament no té cap sentit donada la complexitat i especialment la fluïdesa dels gens i els genomes tan pel que fa a l'estructura com a la funció.” La complexitat, però, fa nosa quan l'objectiu no és generar coneixement si no fer diners. Només això explica que la industria biotecnològica i els seus valedors continuïn negant i tractant d'amagar els problemes tecnològics inherents a la transgènesi, els enormes riscos associats i els efectes impredictibles que pot tenir sobre els organismes receptors, el medi ambient i la salut animal i de les persones.

3.- Perquè representen una greu amenaça pel medi ambient i la salut animal i humana

Els transgènics són perillosos per definició. Alliberar OMGs al medi és una irresponsabilitat d'efectes impredictibles. La industria i les institucions oculten i falsegen la informació per continuar comercialitzant-los. Amb tot, set països de la Unió Europea han prohibit el conreu del blat de moro MON 810, del que l'any passat es van plantar més de 20.000 ha. a Catalunya, en base a estudis que mostren efectes negatius per al medi i la salut. Un estudi publicat pel Govern austríac mostra problemes de fertilitat en ratolins alimentats amb blat de moro transgènic. Un altre estudi encomanat pel Govern italià assenyala que ratolins alimentats amb MON 810 han presentat importants problemes en el sistema immunològic.

4.- Perquè s’han introduït als nostres camps i plats sense cap tipus d'informació  ni debat

L’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala i sense interrupció des de l’any 1998. A la vegada, importa anualment milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l’existència de centenars de camps experimentals. Des de l'any 98, les institucions estatals i catalanes han col·laborat estretament amb les multinacionals biotecnològiques per tal d'imposar silenciosament els transgènics al conjunt de la població: tractant d'impedir la informació i el debat públic; negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica; incomplint sistemàticament la normativa europea pel que fa als protocols de bioseguretat vigents; etc.

5.- Perquè la coexistència és impossible i destrueixen l'agrobiodiversitat

Des de 1998 han sortit a la llum desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica, sobretot a Catalunya i Aragó. Malgrat la manca de seguiment i control públic, ha estat possible documentar la contaminació tan de camps de blat de moro com de partides de llavors i pinsos destinats l'engreix de bestiar. La contaminació genètica que té lloc any rere any a l'estat ha suposat la pèrdua de com a mínim dues varietats tradicionals de blat de moro, la reducció dràstica del cultiu de blat de moro ecològic i la demostració que la pretesa coexistència entre conreus transgènics, convencionals i ecològics és totalment impossible.  

6.- Perquè impedeixen avançar cap a la Sobirania Alimentaria (SbA) i amenacen el futur de la humanitat

L'agricultura transgènica representa una seriosa amenaça pel futur de la humanitat perquè aprofundeix els gravíssims impactes (degradació ambiental, social, econòmica i cultural) i l'expansió planetària del ja de per si totalment insostenible model de producció agroindustrial. Des de fa més d'una dècada, bona part de la societat civil organitzada de tot el món resisteix a l'expansió planetària dels agronegocis i dels transgènics per tal d'avançar cap a la SbA dels pobles, l'única estratègia de futur que podria permetre acabar amb la fam i amb la injustícia social i ecològica.

La SbA és el dret dels pobles del món de decidir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries per tal d'assegurar una producció respectuosa amb el medi i una alimentació suficient i culturalment adequada a tota la població.